ECONOMIA DE L'ABSURD

Aquestes darreres dècades els consumidors occidentals tenim motius per a estar contents. Ens podem canviar de roba cada dia de la setmanaperquè el preu d’,uns pantalons a Zara és irrisori, o béredissenyar cada any «la república independent de casa nostra», perquè les prestatgeries i els sofàs d’,Ikea tenen uns preus que semblen de broma. Es el «miracle» de la globalització, del qual podemgaudir els consumidors i les marques. Dissortadament, tot plegat téuns quants efectes col·laterals no desitjats —,com sol passar ambles gangues—, i resulta que all. què aparentment és barat ensacaba sortint, col·lectivament, una mica car. Amb la l.gica productiva i econ.mica d’,aquest sistema, ens anem quedant sense feina o amb feines cada vegada més precàries. Ens han flexibilitzat. Elsproductes abundants i barats —,no tan sols aquests—, reforcenla tendència de les nostres indústries a desplaçar-se cap a llocsignots per produir amb costos més baixos. Són indrets on viu molt gent pobra per a qui un salari de misèria és una benedicció. A més, esdeixen d’,ingressar impostos, es destrueix el comerç i es tanquenuna quantitat significativa de fàbriques i de petis negocis. Correm en una cursa de mínims que no és sinó una trampa de pobresa. Delsproductes low cost, en neixen societats low cost.