Sí, ha arribat l'hora de demanar la paraula.
De sumar-te als poetes i al cantautors, a tots els homes que sesenten
lliures.
De que les cases, els carrers, les fonts, les terres, els vents, elsarbres,
deixen de tindre espant.
D'obrir totes les finestres de bat a bat i deixar que penetrin totsels
colors de l'arc iris, el repic de totes les campanes al vol.
D'oblidar totes les cauteles, de despertar les paraules adormides enl'argila
del temps obscur.
I com quan éreu xiquets i llançàveu un c.dol, eixes campanades han
d'arribar lluny, i el vent les ha de portar lluny, als carrers, alsportals, a
defora, als plans, a les deveses, a la muntanya, lluny, lluny.
Amb esta il·limitada voluntat de revelació, l'autor s'endinsa enl'ànima
d'un poble de referència del Maestrat, territori de cruïlla situatentre el
País València, Aragó i Catalunya.
