Doble joc de tres és la narració d’,un joc eròtic que esdevéobsessiu, la descripció d’,un procés d’,enviliment que sotmet, i trastorna, la voluntat del personatge. Qui proposa el joc, i endeixa constància del dia a dia, com si d’,un dietari es tractés,tot i ser conscient dels perills de la juguesca, de l’,engany quedu implícit i del perjudici que pot causar-li, no pot evitartransformar-se en addicte de la perversa partida que ell mateix haengegat. Allò que havia de ser un entreteniment de seducció, una forma imaginativa i plaent de trencar la rutina conjugal, esdevé enobstinat capteniment. I perquè cap obsessió no és prou compacta, hiha, en el relat de la infàmia, la dispersió d’,un pensament morbós que, adesiara, s’,entretén en l’,entorn de la lucidesa. Lagelosia i el sentiment de propietat són, finalment, a l’,origen de l’,aberració, de la pèrdua de la raó. Del crim, potser.
