Premi BBVA Sant Joan«per la manera brillant i punyent de tractar lesrelacions mare-filla, defugint els tòpics».Quina filla gosa parlarclarament de la mare Cal recórrer a la literatura per fer-ho, posar en dubte la realitat i si cal inventar. El que podria haver estat undels dies més feliços de la vida de la Marina, el del naixement de laseva única filla, va ser l'inici d'una relació gens exemplar. Unidesper un vincle atàvic de pertinença i alhora terriblement distants,mare i filla no es van entendre mai. Arran de la tornada a la ciutat i al pis on va viure amb la mare, morta fa anys, la filla mira dereconstruir retalls de la vida de la Marina. Unes quantes fotografies, alguns objectes i, sobretot, la seva experiència com a filla són elsmaterials a partir dels quals emergeix la figura d'una dona solitàriai lluminosa, filla d'immigrants francesos, d'extracció treballadora,amb gustos burgesos, trasplantada a la grisa Barcelona dels anyscinquanta, que veu truncat el seu somni de ser actriu, una mareinestable mentalment, vital i depressiva, a voltes seductora i avoltes cruel.En el transcurs d'aquesta recerca, i amb el desig, també, quel'escriptura actuï d'elixir de l'oblit, Marta Marín-Dòmine, la malafilla, desafia els codis imposats a un amor que s'ha pretès des desempre inqüestionable. El resultat: una història íntima i alhorauniversal, amb tons gòtics, una lúcida reflexió sobre qui som i quètransmetem i sobre els límits i la «veritat» de l'escriptura, i unmagnífic relat, ambiciós, sensible i colpidor.
