Núria Feliu és l'orgull de Sants. Una dona que ha fet carrera en elmón de l'espectacle, per. que ha dedicat la vida al barri, el seuprimer escenari sentimental. Les pàgines d'aquestes mem.ries recorrenamb nostàlgia els seus carrers i les seves places, els replans i lesbotigues del mercat, i rememoren un escenari de llambordes irregulars, jocs de plaça enfarinada de terra, novel·les de fulletó, primersamors i tafaneries d'orella parada.
Els records primerencs d'una de les cantants més estimades del paísevoquen els colors i les olors inconfusibles d'una època i d'un món,d'una infantesa i d'un barri.
«I, asseguda a la cadira petita, mirava des d'allí dalt com els gransballaven, per entre els barrots del balcó. I quan en tenia prou deveure i sentir aquelles músiques meravelloses que venien d'arreu delmón, me n'anava al llit, a somniar que un dia o altre jo tambéballaria amb un xicot alt i guapo, i amb la música de fons de la plaça quedava adormida.»
