A la Barcelona dels anys quaranta, el fenomen del barraquisme no eranou. De la barriada del Somorrostro, ja se'n tenia constáncia a finals del segle XIX. Peró l'augment sobtat de població amb baixos recursosdesprés de la guerra va fer que s'hi creessin noves construccions,auténtics infrahabitatges els habitants dels quals no tenien accés aserveis básics com l'aigua o l'electricitat, i encara menys a lasanitat o l'educació.Elaborat a partir dels diaris personals de Guillem Masana i Montserrat Serra, aquest volum descriu l'obra social que Carme Catá, PilarBonfill, VicenÇ Sánchez, Xavier Vallory i una colla d'altres joves devint anys, católics, laics i compromesos amb l'Església, van dur aterme en aquella época al Somorrostro. Coneixedors de la feina duta aterme per aquest grup inicial, els caputxins van decidir implicar-seen el projecte, fet que els donava cobertura "institucional" davantels paranys i entrebancs que posava l'Església oficial.Un document excepcional que descriu amb detall les principalsdificultas, les efemérides, les activitats i, fins i tot, les despeses que va generar l'obra social d'aquests joues des que van posar elspeus al Somorrostro a les acaballes de l'any 1948, fins a lademolició, l'any 1966, de l'última barraca d'aquell barri oblidat.
