Dividits en tres parts i publicats separadament a l'origen (el 1940,el 1944 i el 1955), els Diaris de bord constitueixen un prodigiósitinerari poétic que ens permet conéixer la complexa condició del'expatriat i la seva particular visió d'una de les époques mésatziagues de la história recent. La metáfora de la navegació suggerida pel títol serveix a l'autor per recórrer els principals esdeveniments del seu temps i del seu poble: la dictadura militar en vigílies de la Segona Guerra Mundial, el dolor de l'exili durant l'ocupació nazi deGrécia, i el difícil procés de descolonització de Xipre. Aquest llibre és indubtablement una mostra excel·lent de la millor poesia del segle XX.
