Des d'abril de 1942 a març de 1944, Hélène Berr, una llicenciada a laSorbona, escriu un diari que és alhora un document terrible,commovedor, íntim i angoixant, a més d'un text de sorprenent maduresaliterària. De la mà dels seus amics, toca el violí i busca refugi deles dificultats de la vida de cada dia en la literatura i poesiaanglosaxones, i se'ns mostra com una jove feliç amb la vida resolta.Però som al París sota l'ocupació nazi i la seva famíla és jueva.Aviat arriba el moment en què tots els jueus han de portar unaestrella groga, però ella segueix tranquil·la i racional, aferrada ala rutina: estudia, llegeix, disfruta la bellesa de París i es cuidadels nens de famílies jueves deportades. Però, ben amagada, semprebatega la por al futur proper. Finalment, quan arriba la primaver de1944, Hélène i la seva família són arrestats i deportats a Auschwitz.Poc abans de l'alliberament del camp, l'Hélène mor, el març de 1944, a Bergen-Belsen. Les últimes paraules escrites al diari que vaquedar-se a París són profètiques i terribles: "Horror, Horror,Horror...", en un homenatge colpidor i desesperat a la literaturaanglosaxona.
