Jaume Ferran ha tingut una llarga trajectória poética, emmarcada dinsde la generació dels anys 50, amb una colla de llibres de versosescrits en castellá. De fet, no va ser fins al 2001, gairebé cinquanta anys després de l'aparició del seu primer llibre, que es va estrenarcom a escriptor també en catalá, i ho va fer amb un relatautobiográfic titulat Memóries de Ponent (Premi Gaziel de Biografies i Memóries, 2000).En aquell volum, l'autor repassava la seva infantesaa Cervera i la seva vida d'estudiant a Barcelona, el trasllat a Madrid als primers anys 50 i, després, la seva llarga experiéncia americana. Ara, en aquest Diari de tardor, Jaume Ferran ens ofereix larecapitulació definitiva de la seva experiéncia vital: un dietari queadreÇa a la memória de la seva esposa, des del convenciment que contra la mort s'hi lluita amb l'exercici del record.
