«Aquesta història del diari AVUI està escrita en primer persona delplural, amb el testimoni de qui escriu i de moltes altres persones que van treballar-hi, que el van dirigir o que hi van posar diners.
També hi ha hores d´hemeroteca a Ca l´Ardiaca i la reinterpretaciód´alguns dels papers vells que ha sabut guardar Montserrat Rius. Peròel gruix és testimoni oral.
I com que està basat en la memòria i en les vivències de les persones, potser trobareu que és subjectiu. Massa apassionat. Doncs sí, iquè?
Els periodistes fa segles que reflexionem sobre l´objectivitat i lasubjectivitat i els seus límits, i encara no n´hem tret l´aigua clara. El cert és que he amagat el pudor sota la tartera del Pedraforca i he escrit el que m´ha semblat. Sense gaires autocensures. Ja n´he patitprou al llarg de la meva vida professional.» Maria Favà Compta
