M. OLEAQUE, JOAN / OLEAQUE MORENO, JOAN M.
Joan M. Oleaque ha cobert el crim d'Alcàsser per a la revista El Temps des de lany 1993. Com a periodista investigador, ha jugat ambl'avantatge de ser veí de Catarroja i d'haver conegut Antonio Anglésde tota la vida, amb el trist privilegi d'haver parlat amb l'assassíde les tres joves d'Alcàsser abans i després del crim sense saber quetenia davant un homicida. Tot i així, Oleaque ha necessitat quasi dedeu anys per aclarir els punts més foscos d'un cas que ha trasbalsatla societat espnyola i que avui encara cueja. Oleaque sap donar alsfets d'Alcàsser una gran tensió narrativa sense caure en cap moment en la temptació de novel·lar. Descriu exhaustivament els antecedentsdels assassins, i revela informació que mai no havia sortit a la llum, reconstrueix les agressions i els homicidis a partir dels informestècnics i de les declaracions de Miquel Ricart, un dels dos agressors, i l'únic testimoni del qual disposem. Denuncia la gran inoperància de les forces de seguretat en la persecució d'Antonio Anglés i laconfusió posterior en el porcés a Miquel Ricart. Les rivalitats entreels forenses, l'abús d'alguns testimonis, capaços de declarar una cosa davant del tribunal i haver-la negat el dia abans davant les càmeresa canvi duna bona propina. La complicitat de Fernando García, pareduna de les víctimes, amb els mitjans per bastir una enorme teoriaconspiratòria que convertia el crim d'Alcàsser en la punta d'icebergd'una xarxa pederasta d'alt nivell que havia d'incriminar políticssocialistes de primera fila... Sempre mesurat en les sevesafirmacions, sense aventurar mai hipótesis gratuïtes que vagin mésenllà dels fets documentals, Joan M. Oleaque descriu molt bé el polsque van mantenir el sistema juducial i els reality shows televisius,que aviat van convertir el cas en carnassa mediàtica per escenificarun judici paral·lel i captivar l'audiència. L'única conclusióplausible del crim és que el cas Alcàsser ha marcat un punt dinflexióen el periodisme daquest país i la percepció que tenim dels mitjans,que han perdut el respecte per la vida privada i han convertit eldolor de les persones en un circ.
