De sempre, els que fugen de la violència i la brutalitat de lesguerres han anat a buscar refugi en altres indrets on poder tenir unavida digna: vénen a picar a casa, i per als que som darrere la porta,els refugiats sempre han estat uns desconeguts, uns estranys quegeneren por pel sol fet que no sabem qui són. Ara aquesta dinàmicahistòrica s'ha imposat al món de manera generalitzada.
La «crisi dels refugiats», i la dels immigrants, permanentment difosapels mitjans de comunicació, aclapara Europa i presagia el col·lapsedel nostre sistema social. Ha generat un veritable «pànic moral» entre la gent que sent amenaçat el seu benestar.
Zygmunt Bauman analitza els orígens, les causes i l'impacte d'aquestpànic moral i de la crisi humanitària que estem vivim. Clama perquèassumim la nostra interdependència com a espècie, i construïm ponts,no pas murs, que ens permetin viure junts de manera solidària icooperativa amb les nostres diferències d'opinions i creences.
