MARGARIT, JOAN / MARGARIT CONSARNAU, JOAN
Mai fins ara, Joan Margarit no havia escrit un llibre que, conservantla tendresa dels seus primers poemes, tingués també la lucidesa severa dels últims. La intel?ligència sentimental i la bellesa abruptad'aquests versos signifiquen un pas de gegant en la poesia del poetacatalà més llegit del nostre temps.
Assegut en un tren contemplo els camps i de sobte, fugaç, passa unacasa que és el llampec d?alguna veritat. Seria un error baixar deltren. Ja no hi seria. Estimar és on, i sempre hi ha una cosa que m?horevela: un terrat al sol, la tarima del director d?orquestra senseningú, només amb una rosa, mentre al voltant els músics toquen sols.Un dormitori a l?alba, un camp segat. Per descomptat, el cantd?aquells ocells al cementiri un matí de juny. Estimar és on. Perduraal fons de tot: és d?on venim. I és aquell lloc on va quedant la vida.
