DELS SECS DEL VENT mou la fressa dels noms per parlar d´un cop d´aire, de mar o de sort, de les ràfegues de sol, i de dol, dels batzacs deles paraules a la finestra del so... Com obertes cicatrius de llum, opetits senyals indesxifrables que es formen i s´amassen sobre la pelli ens vesteixen per a la desesperada meravella d´un dia després del´altre. O com cadascun dels grans de temps que omplen el record d´una platja (sota el cel, ja serè, l´endemà de la tramuntana).
