Els professors i professores de l'Ensenyament Secundari trobaran,potser, en l'estructura de crédits el canvi més important i radicalrespecte a la seva tradició didáctica pel que fa a la programació. Els Plans d'Estudis de l'Estat espanyol per a l'ensenyament secundarisempre s'han organitzat al voltant de l'assignatura, programadaaquesta ordenadament a través d'un llistat de sistemes conceptuals, item- poritzada de manera fixa per a un nombre determinat d'hores a lasetmana. La introducció de les hores «B» al BIJP -tot i haver obligat, en certs casos, a un hábit nou de flexibilitat didáctica- no hamodificat substancialment, ni ho pretenia, l'organització closa en unnombre determinat d'hores setmanals per a un curs determinat.A partir, doncs, del primer curs en qué s'apliqui la Reforma, elconcepte d'assignatura quedará progressivament substituït pel decrédits, és a dir, unitats de programació d'unes 30/35 hores globals.El pas de l'assignatura al crédit, peró, no constitueix només unsimple canvi extern consistent a disminuir la durada de les unitats de programació. La intenció fonamental de l'estructura de créditsconsisteix també a facilitar als equips de professors un grau deflexibilitat que afavoreixi la tasca de l'aprenentatge dels alumnes.Sembla prou clar que un sistema d'ensenyament com l'actual, tal i comhan assenyalat experts estrangers de manera desapassionada, a mésd'obsolet en el seu planteig presenta un grau massa altd'inflexibilitat.El crédit, doncs, ha de constituir, en primer lloc, una eina perafavorir l'adequació dels continguts de l'ensenyament a l'aprenentatge concret d'uns alumnes forÇa diversos, situats, a més, en contextoseducatius molt diferents. Tal i com s'ha verificat ja fins a lasacietat en el cicle superior de l'EGB, en una etapa obligatória dels12 als 16 anys no es pot pretendre que tots els alumnes cursin lesmateixes matéries, pel mateix ordre didáctic i en els mateixos temps,sense arriscar-se a caure en el més estrepitós dels fracassos. I siaixó és particularment cert i comprovable en una etapa obligatóriatambé resulta evident que en les etapes professionalit- zadorespostobligatóries o bé en els estudis del nou Batxillerat també cal unalt grau de flexibilitat.Aquest llibre pretén, modestament, explicar, en l'estat de la qüestióactual, qué és un crédit, quines menes de crédits s'hauran de tenirpresents en la tasca educativa i com es poden elaborar a partir delcurrículum de l'área No es tracta pas d'una tecnologia educativa freda i aïllada sinó d'un mitjá aplicat a una Reforma Educativa derivadad'una nova concepció curricular que modifica, en part, el rol delprofessor.
