VALERO HERRERA, ISABEL DEL PILAR
La poesia és aire que canta i reverbera, un enfilall de lletres quedringuen fràgils, els cercles d´onades que parpellegen, el zum-zumd´una abella sobre una flor.
També és poesia, però, unes imatges simbòliques que cerquen lametàfora, unes ombres que voleien en l´obaga, un cap absort, unatempesta, l´udol d´uns gossos, unes cendres, unes ales de corb, unaboira afamada, un esbós, una aranya, el silenci, o un penell.
Miríades de lletres la componen i l´abstracció la dibuixa, amb ecos onotes descalces de simfonies prestades.
Si tu, que em llegeixes, et demores en qualsevol dels mots d´aquestasinopsi, entra dins del recull i cerca´ls. Tal vegada així t´adonaràsque formes part d´aquest palanquí ple de nostàlgia, trencadís deteulades i de nit.
