«...No tinc ni cinc i no tinc cap sostre. Per. en aquest món hi hacoses pitjors que aix.. Parlo amb tota franquesa quan et dic que,abans que sortir de la presó ressentit contra el món, demanaria pa deporta en porta amb molt de gust. Si no em donessin res a casa del ric, em donarien alguna cosa a casa del pobre. Els que tenen molt, sovintsón avars, els que tenen poc, sempre ho comparteixen. No em faria benres dormir a l?herba fresca a l?estiu, i quan arribés l?hivernaixoplugar-me al costat del paller calent o sota el cobert d?un grancorral, sempre que tingués el cor ple d?amor. Ara em sembla que lescoses externes de la vida no són gens importants...»
