De llunyania i somni no són pas unes mem.ries ni una reflexió sobre la infantesa o l'adolescència, encara menys una relació documental o béuna guia de llocs i escenes costumistes, tot i que, de fet, s'haginodrit de cadascun d'aquests gèneres.
Entre la prosa poètica, la poesia narrativa, la poesia lírica i elpoema en prosa, De llunyania i somni vol recrear unes vivències, unssentiments, un món ja del tot esvanit en el seu respir primigeni, quemalgrat tot roman ben viu, encara, en certs indrets, i en algunsaspectes que -transformats- han perviscut amb tota la seva força, comara les festes populars. I ho fa des d'una perspectiva intrínseca:entranyablement real i al mateix temps tan llunyana com si fossomniada...
