Molt diferent, per l'estil i pel contingut, de les obres que vapublicar abans de la guerra civil, aquest llibre es pot considerar eltestament vital i literari de Josep Pous i Pagès. Les narracions ques'hi apleguen, escrites a l'exili francès i molt influïdes pelsPensaments de Pascal, són una magnífica descripció de la misèria i lagrandesa de la condició humana: la tràgica soledat de l'expatriat, les angúnies de viure una guerra rere l'altra, l'angoixa existencial delvagabund, però també els agradables records de la infantesa,l'esplendor del paisatge, la joia de la música o la bonhomia de lagent donen a aquestes pàgines una bellesa poètica realment admirable.
