D'entre les poques novel·les de l'Antiguitat grega que se'ns hanconservat, la millor és molt probablement Dafnis i Cloe, escrita capal final del segle II o la primeria del segle III dC per Longus, unautor del qual amb prou feines sabem el nom.Dafnis i Cloe explota la tensió entre la placidesa del quadre buc.lici l'agitació de la vida urbana per explicar la hist.ria de dos infants trobats i criats per pastors a l'illa de Lesbos, que s'acabenenamorant l'un de l'altre. Diverses vicissituds ?incloent-hi escomeses de pirates i soldats? acompanyen els protagonistes en la sevadescoberta del desig. Alhora que descriu detalladament el paisatge iels ambients que fan reaccionar el noi i la noia, i també elsincidents que catalitzen els canvis en la seva relació, Longus traçaamb mà mestra el desvetllament de la consciència sexual de la parella.
