Des dels blocs de pisos de via Stalingrad, un barri obrer de Piombino, es veu el Mediterrani, la llum, la platja i, allà lluny, l'illad'Elba. Per. no és un lloc de vacances. En aquesta terra les fàbriques i els blocs de formigó ho envaeixen tot.A Piombino tenir catorze anys és difícil. I si el teu pare no és ningú o es trenca l'esquena a lesfàbriques d'acer que donen pa i desesperació a mitja ciutat, encara ho és més. Tot aix. ho saben bé, l'Anna i la Francesca, amiguesinseparables. I també saben que en una barriada com aquesta, quan elcos adolescent comença a canviar, només hi ha dues alternatives: ot'amagues i restes exclosa del grup o exposes descaradament la tevabellesa i la utilitzes per ser algú. Elles intenten amb totes lesseves forces ser algú.«D'acer és un cos a cos amb la matèria, ambl'acer de les fàbriques que es fon per. també amb el cos adolescentque es transforma i canvia.» Silvia Avallone
