CUSTODIAR LA TERRA

Vaig començar a llegir aquest llibre amb el cap... i el vaig acabaramb el cor, perquè és amb el cor que ha estat escrit i és així com ens acaba arribant. Afrontar la realitat planetària a la que ensenfrontem sense dramatismes apocalíptics, però amb anàlisis profundesque van des de les exposicions tècniques imprescindibles -peròexposades de manera completament comprensible per a qualsevol persona, sigui entesa en la matèria o no- fins a qüestionar les actitudspersonals des d´una ètica global no és una tasca fàcil. El què i elper què d´haver arribat fins al límit en el que ens trobem quedaexposat amb claredat. Però els autors ens deixen davant la nostrapròpia consciència perquè actuem segons un «com» que ens permetiaconseguir un món millor per a tothom: el planeta i tots els éssersque hi habitem.
Al revés de com acostumen a passar aquestes coses, l´Eduard Furró haescrit el llibre sota la tutela de la seva filla Maria del Mar,conscient que el futur és de les persones que ens vénen darrere, i que la manera en què s´ha d´exposar «la custòdia de la Terra» és usant un llenguatge planer i comprensible.
I és per tot això que aquest és un llibre que hauria d´estar a lesmotxilles (o els iPads) de tots els estudiants de tots els nivells ide totes les disciplines, i també a les tauletes de nit de totesaquelles persones que creiem -erròniament- que ja no ens cal estudiarmés.
Maria Crehuet