L´autora va voler, inicialment, que aquest llibre fos testimoni de les receptes de cuina de la gent de Llagostera. La idea principal era que les àvies del poble deixessin empremta de la seva saviesa culinària,que sovint queda restringida a la família quan s´asseu a taula igaudeix de l´àpat. Després els sabors i les sensacions queden desatsen el record i sovint ningú de la família no els reprodueix. Tothomtreballa, té pressa, no cuina, ja se sap. Però, mentre el llibre anava agafant forma, s´anava ampliant la llista de cuiners. Primer van ser, com he dit, les àvies, però després van venir els fills i els nets,que sabien receptes heretades. Aleshores, em vaig preguntar per què no obria el llibre als professionals de la restauració, que també cuinen receptes ancestrals i alguns, fins i tot, tenen reconeixementinternacional. I ja, posats a fer, vaig accedir que hi col·laboressinpersones que, sense ser de Llagostera, hi mantenen una estretarelació, ja sigui per professió, per vincles familiars, per veïnatge.Tanmateix, mai no he perdut de vista que les receptes recollides enaquest llibre tenen com a ingredient principal els bolets que collim a Llagostera i els seus entorns.
