Hi ha una nit immensa i sense estructura. Però s´apostrofa amb elnostre cor. És mitja tarda, fa bon temps, el pare va arremangat. Afora borda un gos, els oms fressegen, l´aixeta del safareig degota. Se senten els cops del meu germà, feineja al taller del pati. La mare és a baix, atenent la botiga o més aviat esperant el primer client de la tarda. La casa fa olor de treball, de menjar fred. Una certa olor deterra, de tomàquet penjat, de patates sobre la palla, d´absència.Assegut sobre la pica, descansant del dia, de la feina, de lamalaltia, de la vida, que als darrers anys s´entossudeix a consideraruna farsa, el meu pare contempla un núvol. Sota el bigoti vermell,somriu.<,BR>,Et trobo a faltar.<,br>,<,br>,
