Em sento com una musa en excedència, ja no sóc una jove promesa nitinc un càrrec reconegut. Ni apunto enlloc ni he assolit res. Una idea per a un quadre que no acaba de definir-se. Una inc.gnita. Així esveu a si mateixa la protagonista d'aquesta hist.ria el dia que fa 30anys, un 23 d'abril, quan es desperta amb un desconegut i pensa que ja no té edat per fer aquestes coses.Mallorquina de naixement, treballacom a periodista en un diari de Barcelona. Quan entén que en sis mesos es quedarà sense feina, s'assabenta que, a sobre, li apujaran ellloguer del pis. Per acabar-ho de rematar, ha trobat per casualitat la carta que un anglès envia a una catalana, i en la qual li demana quees casi amb ell.Alhora que ajorna el moment de prendre decisions, lanarradora intenta fer arribar aquesta carta a la seva destinatària.Mentrestant, la seva amiga Cati, amb qui ha compartit quasi tots elshomes, la convida al seu comiat de soltera, ple d'exn.vios i examants, en Nil inaugura pis a Poble Sec i s'ha hipotecat per als pr.ximstrenta anys, i també hi ha el pintor Blai, n'Andreu el psic.leg,n'Elba, na Sophie i na Neus. Per no malgastar res, ho agafen tot. Així no han de triar.Barcelona s'obre carnal als bars i els localsnocturns, on la cervesa, fresca i amarga, es converteix en metàfora.Per. també s'obre descarnada, amb els seus barris sotmesos al bram deles perforadores d'unes obres que no acaben mai. Davant del personalcaràcter incisiu de la protagonista, un amic l'anima a defensar com afilosofia existencial el "postcinisme", tota una actitud per alpresent i el futur indefinits dels qui són a la trentena.
