COS DE PROFESSORS D'ENSENYAMENT SECUNDARI. FILOSOFIA. TEMARI VOL. IV.

COS DE PROFESSORS D'ENSENYAMENT SECUNDARI. FILOSOFIA. TEMARI VOL. IV.

$52.480
IVA incluido
Sujeto a Disponibilidad de Proveedor
Editorial:
CEP EDITORIAL
Año de edición:
ISBN:
978-84-681-6885-2
Páginas:
218
Encuadernación:
Rústica
Idioma:
Castellano
$52.480
IVA incluido
Sujeto a Disponibilidad de Proveedor

Segons Ordre ECD/191/2012, de 6 de febrer queden prorrogats elstemaris d'ingrés, accessos i adquisició de noves especialitats alscossos docents vigents amb anterioritat a l'1 de Gener de 2012.Amb motiu d'aquest canvi Editorial CEP posa a la seva disposició unaedició revisada del temari que serà vàlid per a les pr.ximesconvocat.ries.L'home és un animal hist.ric. L'home no té naturalesa, sinó que éshist.ria. Igualment succeeix amb aquesta acció privilegiada de l'ésser humà. És essencial a la pr.pia experiència filos.fica la sevahistoricitat. En aquest volum, el lector trobarà el llarg camírecorregut per l'espècie humana des de la lluita de la raó contra elsmites grecs, en l'aurora del pensar occidental, fins a l'emergènciadel pensament illustrat en l'empirisme clàsic. Com si d'una dialèctica de la illustració es tractés, la hist.ria del pensament occidental és la hist.ria de l'afirmació de la raó, de la ciència, de la tècnica ide la moralitat, sense que aquesta consolidació mai hagi pogut dur-sea terme plenament. Sigui com sigui, els temes aquí tractats, S.crates, Plató, Arist.til, ciència hellenística, Tomás d'Aquino, Ockham, lesrevolucions científiques (s.XVI XVII), el Racionalisme (Descartes,Spinoza i Leibniz) i l'Empirisme, representen moments àlgids de lacivilització occidental, en el que les idees de referència han donatnoms a aquestes èpoques: hellenisme, escolasticisme, nominalisme,revolucions científiques, cartesianisme, empirisme, etc.És curiós observar com aquest llarg període de la Hist.ria de lafilosofia i de la ciència més de 2000 anys- comença amb lesexplicacions fisicistas dels fil.sofs j.nics i acaba amb les crítiques de Hume a la metafísica i l'afirmació del positivisme. Per. també ésla hist.ria de la configuració dels grans problemes de la moraloccidental. El racionalisme moral de S.crates, l'ideal plat.nic d'unapolis governada per la justícia, el concepte aristotèlic de felicitat(realització personal) i la cristianització de tots aquests valors, és el bagatge hist.ric amb què Hume es troba. La reforma utilitaristaque Hume opera sobre la moral és el resultat d'una llarga hist.ria enquè estan presents l'epicureisme, Th. Hobbes i els fil.sofs del moralsense (A. Ashley, el comte de Shaftesbury i F. Hutcheson.)