L'aula, com el pupitre, la pissarra i fins i tot el guix, són elements tangibles i comuns encara a la majoria de sistemes educatius.D'alguna manera s'ha de canalitzar la informació i s'han d'organitzarels grups humans per a l'aprenentatge reglat, i aquesta convenció enles formes i els rituals ha perdurat en el curs dels segles. Peròl'aula també pot ésser entesa com la metàfora d'un ensenyamentexcessivament vertical, compartimentat, tancat en ell mateix igosaríem afirmar que sovint gairebé prescindible, una vegada superatl'examen que corona cada etapa lectiva. L'autor s'ha passat la vidafent classes de literatura en diferents llocs dels Països Catalans isota tots els governs possibles des de l'anomenada transició ençà.Però també ha tingut un paper destacat en l'activisme cultural: ha fet teatre, recitals de poesia, crítica, traducció i una obra literària i pedagògica considerables. Tot plegat, en el seu cas, constitueix labase d'una reflexió memorialística i vital que li permeten, al finalde la seua vida docent, d'anar «contra les aules», contra la metàfora, i a favor d'uns altres temps amb uns altres actors i potser en unsespais diferents.
