Com el seu mateix títol suggereix, aquest llibre conté un recull depoemes escrits a París, al davant del parc de Montsouris. Primer el1959 i finalment el 2005. Què ha impulsat Fiol a reprendre i completar un text de joventut oblidat durant quaranta anys? Potser que «tal com no som exactament els subjectes del pensar / no pensem, el pensamentse'ns imposa / tampoc no ho som plenament de l'escriptura / noescrivim, un discurs se'ns dicta.». I, per si es podia objectar quel'home que fou jove a París i el qui escriu ara no són el mateix, «Eltemps no és realment el nostre medi. / El temps no ens identifica odetermina. / No és veritat que ningú ni res / torni vell». En la breuhistòria del llibre que precedeix els poemes, Fiol desafiaexplícitament el lector a acabar la Continuació... No és una tascafàcil, però aquells que l'emprenguin tenen garantida la possibilitatde fer-hi troballes d'aquelles que, com demana Fiol a un bon poema, et modifiquen i et trastoquen.
