Els protagonistes de Contes no són herois, tampoc antiherois (res mesfàcil de construir que un antiheroi), més aviat són «homes senseatributs», persones perplexes, passivament actives, que sempre se'nspresenten en situacions quotidianes, que no es posen mai amb ningú ique, aparentment, només aspiren que se les deixi viure en pau. Per. si hi ha alguna cosa que Josep Font sap fer bé és demostrar-nos fins aquin punt se li pot complicar la vida a un simple ciutadà, encara quesigui tan pacífic i tan poc amant de l'acció como ho són la majoriadels seus protagonistes.Amb un llenguatge directe i col·loquial, sense floritures literàries i amb un afinat sentit de l'humor, Font ens atrapa des del primermoment en tots i cada un dels seus relats. El que sovint comença ambun to lleuger, com si d'una ocurrència divertida es tractés, a vegades quasi com un acudit, es va tensant i tensant fins a l'exasperació, ial final el protagonista ?i amb ell el lector que, estupefacte, li haseguit les passes? es troba enfrontat a profunds dilemes morals, oabocat a insondables abismes existencials: a la soledat, a laincomunicació..., o partícip d'una àcida crítica social, o perdut enlúcides distopies, invasions subtils l'única finalitat de les quals es aniquilar la llibertat de l'individu.Els contes de Josep Font ?inclús aquells que, amb un to més amable,acaben arrencant-nos un somriure? sempre profunditzen, sempre ens fanreflexionar i sempre desprenen una aroma subtil i inefable que nomésell sap crear.David Monteagudo
