Ola Yevguènieva, Véra-Margarita Abansèrev, Vitali Kroptkin, AleksandrV.lkov i Iosif Bergxenko eren per a mi uns escriptors desconegutsabans que Anastàssia Maxímovna em fes arribar els seus contes. Per ami, formen part d?una ficció sobre una ficció. Tot el que s?esdevé enels seus relats acaba configurant la hist.ria d?un territori i d?unpaís que podria ser imaginari. Fins i tot en la realitat, ¿no podriaser susceptible d?ésser pensada com una enorme fàbula, la hist.ria deRússia del darrer segle i mig? Un país tan gran que sembla mentida que pugui existir, amb unes epopeies d?una magnitud inconcebible i que ha provocat i patit sismes que es noten arreu del globus? I com siaquesta ficció només es pogués entendre des de la ficció, aquestscontes descriuen un arc hist.ric que va des d?aquell principi delstemps que és el segle XIX fins les línies aèries de baix cost. Des dela recreació d?algunes fàbules tradicionals fins la difícil relació de Rússia amb el segle XXI. Els contes parlen de Rússia des de Rússia,lluny dels corrents que intenten fer desaparèixer el lloc en elno-lloc o diluir el jo i el nosaltres en les societats líquides. Sóncontes físics, concrets, els personatges no tenen ni les angoixesexistencials franceses, ni la ironia servil, ni el postmodernisme ubic que dilueix formes i identitats?
