Tot i que en aparença són més abarcables que les avingudes i elspasseigs, els carrers estrets són en realitat molt més difícils deconèixer. Prou ho sap el narrador de les onze hist.ries que recullaquest llibre, per on desfilen un seguit de personatges que lisemblaven propers i que, a c.pia d?observar-los, se li fan cada copmés estranys: una minyona sempre al servei de la seva senyora, unindià del que ben poques coses se saben, un home de poble, un gos, ungat, en Valldellàgrimes: tots amaguen celosament un bocí de vida queno poden?ni volen?compartir amb ningú més. Amb una prosa cristal·linai continguda, que combina la descripció més fidel amb la pinzelladamínima, Amadeu Cuito aconsegueix dibuixar el mapa sentimental d?unpaís que va ser, que potser és, per. que no sabem si seguirà sent. Iho fa amb una mestria que el situa com un dels narradors més s.lids de les nostres lletres.
