CONFESSIONS D'UN EXCAPELLÀ DE TAÜLL

Confessions d'un excapellà de Taüll explica la història de Francesc
Ribes, un mossèn heterogeni que ha passat per les parròquies
de Puigcerdà (1966-1970), Llimiana i altres pobles de la
Conca de Tremp (1966-1977) i Ripollet (1978). El llibre parla de la
seva infància a Taüll, del seu pas pel seminari de la Seu d'Urgell,
on s'hi va estar fins 1966, així com dels professors més significatius,
els companys, les rutines diàries i el sistema disciplinar.
Francesc Ribes també explica la gradual apertura al món exterior
abans i després del Concili del Vaticà II i la insòlita història del
pare Joan Quer. El llibre ofereix una mirada heterodoxa, mordàs i
humana sobre la jerarquia eclesiàstica, el clergat i els laics dels
anys seixanta i confessa el gradual desencant cap a la seva vocació,
que el condueix a deixar l'església per convertir-se en professor.
Confessions d'un excapellà de Taüll és un relat mordaç i heterogeni,
que parla sobre l'amistat, l'amor, el celibat i l'Església,
amb una sinceritat descarnada i inusual.