Lev Tolstoi mai no va amagar les crisis que durant tota la vida el van turmentar, per. que alhora van esperonar la seva creativitat. AConfessió, un text escrit quan ja era un autor consagrat, censurat per l'Església el 1882 i editat de forma clandestina el 1884, descriu lalluita que manté amb una pulsió negativa que l'abocava a ladestrucció. «Jo mateix no sabia què volia: em feia por la vida ipugnava per abandonar-la, per. alhora n'esperava alguna cosa.»
Aquesta confessió radical --que beu de la tradició cristiana, per.inspirarà pensadors com Mahatma Gandhi-- comença assenyalant que en la seva vida ha emprès sovint camins equivocats. La fama, els diners ila comoditat que li han reportat l'escriptura l'han fet abraçar unamoral desencantada i cínica: «La meva vida és una broma pesada iestúpida que m'ha fet algú.» Per. Tolstoi no s'abandona a la desolació i s'enfronta a les preguntes més simples i alhora més transcendents,les que tots ens fem: «Per què haig de viure, per què haig de desitjar res, per què haig de fer res?». Les respostes transformaran persempre la seva vida i el seu pensament.
El text més íntim i pertorbador de l'autor d'Anna Karènina.
