La soledat té arestes punxegudes, cares fosques o lluminoses, per.també és l'àmbit des d'on es té la necessitat, potser l'obligació itot, de donar respostes a tot el que ha estat i és la vida, i també al que hauria pogut estar. Els protagonistes d'aquests deu relats,gràcies a la destresa argumental i narrativa de Mercè Foradada, esmiren al mirall amb ànims ben diversos: la dolçor d'una vellesaassumida, l'aspror d'un desengany que no s'accepta, l'amargor delrebuig, l'enveja del prepotent, la rebel·lia de qui vol ser recordat,la creativitat de l'inconformista o l'aïllament d'una sequoia deCalif.rnia que ha pujat massa amunt.
Un llibre de narracions que toquen la realitat, unes hist.ries en quèla quotidianitat i l'experiència busquen l'equilibri entre el que ésrellevant i el que és prescindible, entre la transcendència i el valor de la senzillesa. Deu punts de vista, deu aproximacions a l'impuls de seleccionar el que convé preservar perquè sempre continuïexistint.
Mercè Foradada (Barcelona, 1947) viu a Vilanova i la Geltrú.Llicenciada en Filologia Catalana, ha exercit com a docent en diversos instituts i escoles. La seva obra narrativa, molt s.lida, inclou elsllibres En el prestatge (2002), Velles amb V de vida (2003), Centaures (2005), Vilanovines. De l'arxiu a l'evocació (2010), Bruixes (2011) i La Casa Verda (2013), novel·la inclosa a la col·lecció Narrativesd'Edicions Saldonar. Actualment treballa en una biografia novel·ladade la fil.sofa María Zambrano. Ha publicat també llibres de text imaterials per a l'aprenentatge de la llengua.
