Rodolf Llorens i Jordana va ser un pensador a contracorrent. Arrauxat, contundent i àcid quan convenia, va escriure pensant sempre enpositiu, per a un país i una cultura «normals», malgrat lescircumstàncies de la Guerra Civil i de l'exili. La frescor i audàciadel seu estil punyent l'apropen a Francesc Pujols i l'allunyen delNoucentisme i d'Eugeni d'Ors, a qui va combatre amb llibres com aquest que presentem, rèplica implacable a Les formes de la vida catalana de Josep Ferrater Mora. El lector hi trobarà una relectura de laHistòria de Catalunya de Ferran Soldevila, coratjosa, rampelluda avoltes, que té ben poc a veure amb la mesura i el «seny» tantesvegades esmentat. Prenent com a punt de partida els encerts i errorsd'altres autors que han provat de definir la idiosincràsia catalana(Jaume Vicens Vives, Josep Trueta, Valentí Almirall o CarlesPi-Sunyer), Llorens desenvolupa la seva pròpia teoria sense embuts. El mateix autor ja ens adverteix, d'entrada, que el llibre l'ha fet acops de puny «i si al lector tant li repugna el pugilisme farà moltsantament de deixar-ho córrer i de no girar cap més full».
