La poesia de Manuel Forcano sovint presenta motius o referentshist.rics i culturals de l?Antiguitat que contrasten amb laquotidianitat sovint vulgar del present. L?erudició penetrant delsseus versos, per., s?expressa amb una senzillesa de to i de formes que li han permès connectar bé amb el públic, a qui Forcano simplementexplica, amb una veu autobiogràfica sense pretensions de cap mena,all. viscut, all. gaudit, all. perdut. L?amor, el desig i la nostàlgia del passat gloriós que no hade tornar, són els grans temes de la seva poesia tal com testimonien els seus darrers llibres: El tren deBagdad(2003), Llei d?estrangeria (2008) i Estàtues sense cap(2013). ACiència exacta, sense abandonar els seus temes habituals, Forcanosembla més reflexiu i presenta amb més sobrietat els seus paisatgesdel Pr.xim Orient, sempre evocadors d?amors i de sensualitat, on elmateix fet creatiu del poema com a receptable de mem.ria ésprotagonista.
