Catalans de 1918 recull cinc narracions, o assajos, que porten el nomd'un poeta o filòleg (Pompeu Fabra, Josep Carner, Joaquim Folguera,Salvat-Papasseit, Carles Riba), amics de l'autor i que tenen en comúel més gran interès per la llengua. Constitueixen la primera generació d'escriptors catalans que, segons Gabriel Ferrater, «va preferir laseva expressió personal per damunt de, diguem-ne, l'expressió d'unaidea de servei al país i d'organització col·lectiva». Però aquestllibre també pot llegir-se com el diari d'un artista adolescent a
la recerca del llenguatge més adequat, o com una successió d'instantsfulgurants que Foix ha viscut acompanyat de la gent que més estima ique li han donat l'experiència i la intuïció d'un desig inassolibled'eternitat.
