CARTES AL MEU FILL

Sovint em diuen que no semblo marroquí, com si m'estiguessin dient un compliment, una floreta. I perquè t'enfades?, noi, si jo voliaalegrar-te el dia?", em va dir una vegada una senyora.Durant l'adolescència em molestava molt, mosltíssim, que, per unabanda, no es deixés de gratar la nafra de la diferència estigmatitzant i, per l'altra, se m'intentés recompensar disfressant-me d'un europeu o, millor dit, d'un quasi europeu."Saïd El Kadaoui va nèixer al Marroc el 1975 i viu a Catalunya des dels set anys. Ara dirigeix al seu fill Elies unes cartes carregades detendresa, ironia i humor, per. sobre tot d'intel.ligència i esperitcrític. Una visió nova i valenta de les migracions, la relació entrenosaltres i els altres, la identitat personal i el sentiment depertinença a una cultura, o a més d'una."El que fa més por de la persona diferent no és la seva diferència,sinó que s'assembli a nosaltres. Reconèixer aix. voldria dir que avuiets tu el foraster, però demà ho podria ser jo."