En aquests temps tan determinants per al devenir de Catalunya, ArnauPuig fa una crida a emprendre el camí cap a l’emancipació, sustentadades del raonament filos.fic. S’adreça especialment als joves deCatalunya, aquests mateixos als quals se’ls diu obertament que són una generació perduda, talment com si fossin inexistents, innecessarisper al destí. Contra aquesta pretesa fatalitat, la tesi d’Arnau Puigés clara: el futur no espera ser decidit pels joves, perquè lesinstitucions avui vigents ni s’interessen a consultar-los, sinó queespera ser directament fet pels joves, a partir de les seves accions i amb els seus llenguatges propis.El llibre es completa amb unes oportunes reflexions sobre ètica quel’autor elabora tot just explorant la confrontació entre launiformitat dominant i l’excepció. L’ètica esdevé precisamentl’instrument que ens ajuda a tractar adequadament l’excepció, a saberponderar les possibilitats i les necessitats de cada col.lectiuespecífic dintre de les normes que ens regeixen. Una tasca que noestaríem fent gaire bé atenent als constants clams de justícia quesorgeixen des de tots els racons de la societat.
