«Perdurar, vaig dir en veu baixa dins l'escandalera, el caos i labarbàrie d'aquesta època que sembla que no tengui necessitat depoetes. Com si fos un mosaic de roïssos d'un banquet de mots quecanten no-resos: les energies vivificadores i magnètiques dels amorsllargs memorables, les electricitats íntimes i decisives deresplendors invisibles de l'esperit, les mirades lluminoses i laqualitat de la veu silent damunt el cos de les coses del món, aqueixamúsica d'un espai sonor carnal teixit de records, desigs i pensaments, formes i perfums, ecos i ressons. Tot aix. que ens ajuda a viure. Com si fos la cacera d'un trencadís d'instants que no es podrà veure maicomplet perquè persegueix, sempre seguit i sense aturador,l'impossible etern, l'irrepetible instant etern que la tecné poèticapodria aconseguir salvar de la desaparició i convertir en una vict.ria sobre el temps. Com si fos un trast llaurat de solcs de silenci.»
