Behrouz Boochani va escriure a través de WhatsApp sobre les condicions en què vivia a la presó de Manus com a (no) refugiat, i també sobrecom havia arribat fins allí. Després de donar forma a l'obra itraduir-la a l'anglès, Boochani i el seu traductor, Omid Tofighian,van guanyar els dos premis literaris més importants d'Austràlia, elVictorian Prize for Literature i el Victorian Premier's Prize forNonfiction, a més del National Biography Award.Boochani acumula premis com a periodista (com el guardó AnnaPolitkovskaya al periodisme) i és un reconegut defensor dels dretshumans (amb premis com el Ronald Wilson o el Voltaire) i també se liha reconegut "la seva contribució desinteressada i substancial albenestar dels refugiats".Boochani és poeta, periodista i escriptor i també ha creat i produïtdiversos documentals. Va haver de fugir de l'Iran per la persecuciódel règim, a causa de la seva feina com a periodista i de la sevaactivitat cultural. El dia que van empresonar onze dels seus companysal febrer de 2013, ell no era a l'oficina, va aconseguir fugir i vacomençar un viatge cap a la llibertat que encara no ha acabat.Amb aquest llibre denuncia i visibilitza una de les vergonyes mésgrans del primer món: no acollir als refugiats necessitats d'asil iempresonar-los.
