AA.VV
Què hem de fer amb un català que "et grinyola més que una cadena sense oli", en paraules de Pau Vidal? Què
hem de fer perquè la fractura entre la intuïció dels parlants i lallengua correcta, com assenyala Albert Pla Nualart,
no s'eixampli encara més? Per què hi ha un consens en el gremi delsescriptors i els redactors a no seguir algunes de
les solucions normatives?, es pregunta Ricard Fité. Com podemrecuperar el que Ramon Solsona anomena "dring natural del
català"? En definitiva, quins són els límits de la normativa? Es poden traspassar? Quan i com?
