El camp d'Argelers és, avui dia, una icona viva en la mem.riacol·lectiva catalana i espanyola, tant si les famílies han viscut a la Catalunya franquista com si han viscut a l'exili. Es pot afirmar quemés de la meitat de les famílies catalanes ha tingut un parent que va«passar» pel camp. També és una icona per als nord-catalans.L'evocació del nom Argelers revifa antigues ferides i fa parlartothom? Per. la hist.ria del camp continua sent desconeguda una vegada superats els mots: «El camp era sorra, només sorra, el camp era latramuntana terrible que et clivellava la pell, el camp erenfilferrades, quil.metres de filferrades, i molta gana?» El camp deconcentració era palpitant, dur i inh.spit, en definitiva, viu. Elsque el van viure són, en part, un producte d'ell, com una metàfora desuspens en què només narrar-lo crea ansietat per saber-ne més i genera la necessitat de donar a conèixer-los. El camp és la suma de doscentenars de fotografies «perdudes» entre mitja dotzena d'arxius itambé de centenars de documents que mostren la l.gicaconcentracionària. El camp d'Argelers va "hostatjar" republicantsdurant tot el temps que va restar en activitat, per., a més a més, hivan passar i de vegades morir brigadistes alemanys, austríacs,italians, americans, "estrangers" polonesos, ucraïnesos, belgues,gitanos i jueus...La història del camp és una història que mereix ser coneguda.
