Les democràcies tenen la virtut d’entronitzar els seus mestres. Es una virtut, per., que també comporta el
seu vici: els mestres es desfiguren i deformen sota la nata aduladoradel poder i adopten l’aspecte involuntari de
patums intocables. Aquest llibre vol restituir el caràcter àgil,escèptic, ir.nic i dissident d’un bon grapat
d’escriptors catalans del segle XX: des de Josep Pla, Gaziel o Puig iFerreter fins a Joan Oliver, Josep Ferrater Mora
o Joan Ferraté. Burgesos imperfectes vol desvestir-los de la carcassad’ortod.xia que vesteixen ara, incloent-hi
aquells tan vius com J. M. Castellet, Pere Gimferrer o Joan Margarit.El que han donat uns i altres és una heterod.xia
exemplar, feta d’independència i valentia, malgrat que cap d’ellsrespon a un patró idèntic de conducta i significat.
