Bugada és un poemari que ens parla d'amor i desamor, on el jo poéticreflexiona en primera i segona persona. L'amor, com moltes altrescoses, es desgasta en l'ús diari, en cada bugada que fa per passarpágina i per continuar escrivint sobre un full en blanc. Massa sovint, naufraga i l'onatge el sacseja mentre cerca en el record una fusta on aferrar-se. A Bugada, l'amor i el desamor formen una sinuosa espiralon l'oblit és la carta comodí del joc. Els darrers versos de cadapoema, agrupats en un de sol, apareixen contínuament simulant elsrecords i, al mateix temps, és la memória qui porta aquest jo poétic a naufragar dins les aigües de la culpabilitat. No sap qué causa eltrencament, peró s'adona de la seva culpa, l'accepta i la reconeix ila transforma en oblit, salvavides on s'aferra per tornar a reconduirla relació i lligar-la amb un nus més fort. I és així, com en aquestsversos, en silenci, amb ulls clucs i a les palpentes, els amantss'ajacen sobre un llit de códols i accepten el futur amb una miradamés ferma i més cálida.
