Arnau Puig repassa la vida compartida amb Joan Brossa i les claus delgeni poétic.«A nosaltres, els que vivíem tancats a l'Espanya franquista, enssemblava que en Brossa reflectia perfectament la situació. Lesimpressions personals no valien res, només hi havia alló que et deienque havies de pensar, el món de la doctrina única i transcendentalsorgida de la reacció més retrógrada contra tot el que fos llibertat i desenvolupament de la capacitat creativa, l'Espanya castradora iassassina de cossos i d'esperits que només permetia iniciatives si estractava de fer negocis d'intercanvi, no d'expansió. Aquella Espanyatemia l'expansió com el foc, i per aixó ens mantenien tancats, sensecomunicació. La poética i el teatre de Brossa corresponien a lafrustrant realitat política en la qual ens trobávem».
