La Billie i el Franck ho tenien tot per viure una vida molt fotuda.Tot, realment...: una infantesa infeliç i solitària, en un entornd?intolerància, i ancorada en la misèria moral i física del quartmón.
Fins que heus aquí que un bon dia, en plena adolescència, es coneixena l?institut. Els ha tocat representar davant la classe una escenad?Amb l?amor no s?hi juga, d?Alfred de Musset. En un moment donat,durant els assajos, la Camille diu al Franck: «Aixeca el cap,Perdican!», i una mica més endavant, el Perdican confessa a la Billie: «Que bonica que ets, Camille, quan els teus ulls brillen!»
I amb aquestes paraules, per primera vegada, aquests dos aneguetslletjos senten que han trobat un amic, potser un amor... Algú en quiconfiar per tirar endavant, algú que més enllà dels fracassos o lesdificultats, com un estel de la sort, al llarg dels anys els guiarà iels ajudarà a reinventar-se i a no deixar-se vèncer per ladesesperança d?un destí incert.
«La Billie, la meva Billie, aquesta princeseta d?infància trencada que s?obre camí en la vida amb un fusell de caça en una mà i Amb l?amorno s?hi juga a l?altra, és la cosa més bonica que m?ha passat des queescric.» Anna Gavalda
