BETUM

El contacte d'una punta de sabata amb una tofa de cabells estesa aterra, al passadís, a tocar de la sala, pot ser un fetincontrovertible. També ho poden ser un cistell o una senalla plens de verdura, i el rastre d'un caragol. Però que siguin incontestables novol dir que siguin fets unívocs, ni tan sols idèntics a ells mateixos. Cada detall conté sempre una munió de possibilitats latents, iaquesta novel·la les expressa.Sense exterioritzar mostres massa clares de neguit, el protagonista de Betum perd progressivament la noció dela seva edat, del seu estat civil, del seu domicili, fins i tot delseu sexe, i no sembla que s'escarrassi prou a distingir entre el somni i la vigília. Potser no és capaç de fer-ho, o s'hi resisteix. Però de mica en mica ens deixa intuir una història sòrdida que tant pot serun malson d'infantesa com una recança recent. O totes dues coses.Alcostat d'aquest personatge -a la seva falda, si hi accedim, o amb ellal damunt, si no vigilem- assistirem a estranyes persecucions dintred'un pis de ciutat que no és del tot segur que sigui el seu. Il'acompanyarem al llarg del camí que va del poble al riu, més enllàdel convent enrunat. O pel sender que, des del mas, porta a un gorgd'aigües negres.