BENVOLGUT, O NO

A casa ens van ensenyar a demanar les coses «sisplau», a l'escola ensfeien desitjar bon dia tan bon punt entràvem per la porta i al'institut ens van explicar que la clau estava en el respecte. Però,tot d'una, quan van aparèixer les xarxes socials, una bona colla vadeixar de banda la (bona) educació i va cedir a la temptaciód'esbravar-se a còpia d'insults...
I com que l'eclosió de les xarxes va coincidir amb el procés,Catalunya i els catalans ens vam convertir en un blanc perfecte. Lanostra reacció sol ser ignorar l'insult, eludir l'atacdesproporcionat, no donar peixet a la catalanofòbia... però també hiha algú que s'ha dedicat a respondre'ls de la millor manera possible.Amb humor. I que fa públiques i extensives les seves enginyosesrèpliques a través del blog Societat anònima. Perquè per respondre asegons quins insults no n'hi ha prou amb 140 caràcters. Cal una carta. Una que comenci amb un «estimat (o no)».