BENVOLGUDA

La Remei Duran és una dibuixant de prestigi que es considera unaatractiva senyora de cinquanta i pocs anys, massa feliç esposa i mare. Una tarda, asseguda al seient del darrere del cotxe familiar,endevina, amb tota nitidesa, que el seu jove marit, violinista titular en una orquestra, s'enamorarà de la noia, violinista suplent, que els acompanya a casa per assajar i que seu al costat d'ell. Ells dosencara no ho saben. Ella, sí.A partir d'aquesta certesa demolidora, la protagonista de la novel·la, una dona decidida acostumada des de la infància a lluitar per lasupervivència, no té cap altra opció que adonar-se del que és envellir per dins assumint de cop la vulnerabilitat de l'amor matrimonial, ladrogodependència de la maternitat, la caducitat de la vida artística.A Benvolguda, Empar Moliner exhibeix el seu talent literari en unrelat commovedor i inoblidable sobre l'amistat, el pas del temps, elperdó i la cruesa secreta, mai explicada i sempre suavitzada, delclimateri.Ara ja tinc la confirmació científica de l'estat volàtil en el qualm'he instal·lat l'últim any sense haver-ne parat esment. La caigudad'estrògens combinada amb la intolerància a la lactosa i la pèrdua devisió de prop fan que em miri el món des d'unes lleugeres alesd'espiadimonis. Per això podré veure, amb tota nitidesa, que el meuhome s'enamorarà d'aquella altra.